Dels 75 punts amb restriccions que hi havia el 2017 s’ha passat als 209 actuals
Hi ha almenys 23 punts que tenien limitacions fa nou anys i que avui segueixen afectats
Les limitacions temporals de velocitat de Rodalies s’han triplicat en nou anys. El 2017 hi havia a l’entramat ferroviari català 75 d’aquestes restriccions, segons va reconèixer Adif en el seu moment. Es tracta d’una dècada en què el nombre de limitacions ha anat augmentant gradualment, tot i que l’efecte de l’accident de l’R3 a Gelida, el 20 de gener passat, és innegable, ja que va obrir la porta a una sèrie de revisions i obres de manteniment, que encara estan en marxa, per condicionar les vies i assegurar la seva seguretat. Segons recull Adif a l’ampliació del Pla de Rodalies que es va presentar precisament aquest mes de gener, el primer dia del 2026 hi havia actives 133 limitacions. Les últimes setmanes se n’havien vist afectades fins a 225. I aquesta setmana vinent els maquinistes hauran d’afluixar la marxa dels seus trens en 209 punts.
L’augment sobtat de les limitacions té relació amb les obres d’emergència que estan ara mateix en marxa al llarg i ample de la xarxa ferroviària catalana després de l’accident de Gelida. En alguns dels punts que ja s’havien detectat abans de l’esclat de la crisi s’han començat a fer treballs que requereixen que els trens circulin més lentament. Segons les últimes dades que ha facilitat Adif, a 20 de febrer prop de 400 operaris de l’empresa pública continuaven treballant en obres d’emergència de la xarxa de Rodalies i ja havien realitzat auditories tècniques en prop de 700 punts de les vies. Es preveu que el gruix de les limitacions de velocitat s’acabi solucionant a finals d’abril.
Aquestes actuacions urgents ja han suposat un desemborsament per part de l’Estat de 110 milions d’euros, segons ha explicat la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que considera que aquesta inversió demostra que el manteniment previ de la xarxa de Rodalies “no havia sigut l’adequat”. “És una reflexió conjunta que Adif i el Ministeri de Transports també fan seva”, va defensar la titular de Territori.
Enquistats en el temps
Sigui com sigui, i tal com denuncien usuaris, maquinistes i associacions de defensa del transport públic, moltes d’aquestes limitacions s’enquisten en el temps. N’hi ha prou amb comparar les dades del 2017, que provenen d’una resposta a una pregunta que ERC va fer al Senat aquell any, amb les 209 restriccions que aquesta setmana que ve hauran d’aplicar els maquinistes en els seus trajectes.
Amb petites variacions –de no més de 200 metres– almenys 23 punts dels que estaven actius fa nou anys continuen amb afectacions avui dia. Entre aquests trams en els quals, després de nou anys, encara es produeixen incidències, destaca el que hi ha entre Sant Sadurní d’Anoia i Martorell. És, precisament, el tram en què es va produir el fatídic accident de Gelida fa ara un mes i mig.
També es mantenen actives restriccions en punts tan crítics com el túnel de Rubí, que tancarà a partir d’aquest dissabte durant prop de set setmanes per accelerar la reparació d’urgència de 120 metres del túnel en els quals s’han detectat moviments de terra “no adequats”, en paraules del director de construcció de línies d’explotació est d’Adif, Àngel Contreras. Una cosa semblant passa amb almenys una restricció de velocitat als túnels del Garraf, on aquest dilluns els trens circularan per via única per portar a terme tasques programades de manteniment.
Les restriccions del 2017 segueixen en punts de la línia Lleida-Manresa, especialment susceptible a episodis climàtics. Prova d’això és el túnel entre Cervera i Calaf en què, després de la reobertura de la línia, els maquinistes van detectar greus filtracions d’aigua. En els últims dies, les pluges també van provocar la caiguda d’un arbre a la via que va obligar a tancar diverses hores el trànsit ferroviari. Si tot va segons el previst, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) assumirà l’explotació de la línia i de les seves estacions la pròxima tardor.
Altres punts en els quals les limitacions temporals de velocitat són pràcticament idèntiques el 2017 i en l’actualitat són el tram de l’R15 entre Riba-roja d’Ebre i Reus –que més de 50 dies després de l’accident de Gelida segueix completament tancat al trànsit ferroviari– o el tram de l’R3 entre Torelló i Ripoll, pel qual els trens van començar a circular dimecres, fa tot just dos dies. Aquell mateix dia de la reobertura, un despreniment va obligar a tallar la circulació.
A l’associació Promoció del Transport Públic (PTP) “no el sorprendria” que en alguns d’aquests punts afectats per limitacions el 2017 ni tan sols s’hagi actuat des d’aleshores. “També podria ser que s’hagin arreglat, però que l’actuació fos de poca qualitat i la restricció hagi hagut de tornar a aplicar-se”, apunta Adrià Ramírez, president d’aquesta plataforma d’usuaris. “Això mostra, en qualsevol cas, el problema estructural de manteniment que tenim a la xarxa ferroviària, que afecta directament la fiabilitat del servei”, sentencia el president de la PTP.
Web de dades bloquejada
Les limitacions temporals de velocitat han estat aquests últims dies en el punt de mira. Les dades sobre aquestes restriccions no són públiques, sinó que els envia Adif cada setmana directament als maquinistes perquè sàpiguen on aplicar les restriccions. Fa temps que tant associacions com la PTP com plataformes d’usuaris reclamen més transparència i l’accés lliure a la informació, per això Dignitat a les Vies va obrir fa pocs dies una web que recopilava les dades i les mostrava en un mapa a nivell estatal.
No obstant, Adif, al·legant la “sensibilitat” de la informació, va sol·licitar bloquejar la pàgina web, que avui dia continua inaccessible. El conjunt de plataformes d’usuaris va posar el crit al cel. “Si els usuaris hem hagut de crear una web per conèixer l’estat real de la xarxa ferroviària, el problema no és la web, és l’opacitat d’Adif”, van denunciar en un comunicat conjunt. “No només el Ministeri de Transports i la Generalitat no han fet res aquests anys, sinó que ens censuren i ningú sembla escandalitzar-se”, reflexiona la portaveu de Dignitat a les Vies, Anna Gómez. “És lamentable que quan algú fa una feina de transparència, la manera de reaccionar sigui tancar-la. Adif ha de ser valent i deixar-nos auditar quina és la situació”, demana el president de la PTP.