L’informe, elaborat per la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, calcula que el podrien utilitzar uns 42.000 passatgers nacionals els dies feiners
La Fundació Mobilitat Sostenible i Segura calcula que la línia de tren-tram de la Costa Brava podria tenir una demanda de gairebé quinze milions de viatgers anuals. A l’espera que la Generalitat faci públic l’estudi de viabilitat del projecte, que ja es troba en la fase final de redacció després de deu mesos de retard, l’enginyer industrial Pau Noy ha elaborat aquest nou informe, que actualitza les dades amb les quals els promotors treballaven l’any 2021. En aquell moment, la previsió era d’uns 6,4 milions de viatgers anuals.
El futur estudi de la Generalitat ha de definir quina seria la proposta de traçat. Com que encara no s’ha fet públic, la Fundació Mobilitat Segura i Sostenible ha treballat amb la seva pròpia proposta per a realitzar els càlculs. El recorregut sortiria de l’estació de Renfe de Girona, seguint en paral·lel la línia de tren en direcció nord i fent tres parades abans de sortir del casc urbà de la ciutat. A partir d’aquí, faria una única parada a Celrà i Flaçà, al voltant de les estacions de Renfe, amb l’objectiu d’aconseguir una millor correspondència. A partir de Flaçà, la proposta gira cap a l’est, para a Corçà i també proposa una parada única a la Bisbal, ciutat que voreja pel sud, no pel centre. Des d’allà es dirigeix a Palafrugell, on fa dues parades, s’atura també un cop a Mont-ras i segueix cap a Palamós. Des d’allà i fins a Sant Feliu de Guíxols -amb Calonge, Platja d’Aro i S’Agaró com a parades intermitges-, es tractaria d’un recorregut totalment urbà, amb set o vuit aturades. A partir de Sant Feliu (ciutat on es farien una o dues parades), el tram-tren seguiria cap a Santa Cristina d’Aro, on faria també una parada. A partir d’aquí, la proposta inclou aturar-se a Llagostera, Cassà de la Selva, Riudellots, Fornells i Vilablareix. A l’entrada de Girona pel sud fins tornarà a l’estació de la Renfe, hi hauria una única parada addicional.
Els càlculs realitzats per Noy, doncs, són a partir d’aquesta proposta de traçat. L’enginyer suposa un sistema de trens cadenciat duns 50 trens per sentit de mitjana, amb serveis semidirectes des de les ciutats principals fins a Girona, amb una velocitat comercial mitjana de 60 quilòmetres per hora en els trajectes interurbans i de 20 quilòmetres per hora en creuar Girona i la resta de ciutats.
Càlcul de dades
A partir d’aquí, Noy ha accedit a les dades del ministeri de Transport de mobilitat entre municipis, tot agrupant les dades en diverses zones: per una banda, Barcelona ciutat, per l’altra, la resta de l’àrea metropolitana, i llavors per cadascun dels municipis de la línia. Segons es recull en l’informe, es tracta de dades de bona qualitat i que permeten fer-se una imatge real de la mobilitat diària dels residents nacionals, però no dels visitants estrangers.
Com a conclusió, l’informe indica que la línia de tren-tram de la Costa Brava aconseguiria captar 42.077 viatgers en un dia feiner normal. Al cap de l’any (amb 330 dies feiners), Noy calcula que la captació de viatgers nacionals seria «molt significativa», ja que es podria arribar fins als 13,9 milions de viatgers anys. A aquesta dada, subratlla, caldria afegir-hi un percentatge de viatgers estrangers, ja que es tracta d’una important zona turística. El seu càlcul es situa en un 4% addicional sobre el total nacional, de manera que serien unes 550.000 persones més. Per tot plegat, el seu còmput final és que la demanda estimada de la línia seria de 14,5 milions de viatgers anuals.