Vies en trinxera
ELS DESCONEGUTS ESTUDIS PER ELIMINAR ELS PASSOS A NIVELL DE FIGUERES DE L’ANY 2012
La recuperació dels estudis tècnics del 2012 sobre aquest tema, no és només un exercici de memòria: és un recordatori que hi ha projectes que no poden quedar encallats en calaixos mentre la ciutat espera solucions reals.
En un acte al Cercle Sport de Figueres, el 12 de juny de 2026, tres veus expertes —Arnau Comajoan, enginyer i membre de la junta de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic; Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Xavier Ludevid, arquitecte urbanista i exgerent d’Urbanisme de Figueres— van exposar amb claredat que el debat sobre les estacions ferroviàries no és tècnic només: és polític, és social i és territorial.
La primavera de l’any 2012, tècnics de la Generalitat de Catalunya entregaven un estudi que havien elaborat, a petició de l’ajuntament, per eliminar els passos a nivell de Figueres, tot enfonsant les vies en una trinxera i conservant l’estació al centre de la ciutat. La tardor del mateix any, tècnics del Ministeri de Foment, presentaven un treball que estudiava aquesta proposta i també dues més amb el mateix objectiu.
En Xavier Ludevid i en Manuel Larrosa, van explicar com aquests dos estudis, que incloïen una valoració del cost de les obres i que van ser en el seu moment coneguts per molt poca gent, demostren que aquest semisoterrament en una trinxera és una proposta molt més barata i senzilla de fer que el trasllat de l’estació a Vilafant. Una proposta que, a diferència del trasllat, ni té impacte sobre el territori ni perjudica la mobilitat local i comarcal. Efectivament, parlem d’un cost que, a preus d’avui dia, seria d’uns 67 milions d’euros. Una quantitat que contrasta fortament amb els 186 milions en que oficialment es calculen les obres ferroviàries del trasllat a Vilafant. Un cost al que caldria afegir una colla de milions destinats a pagar les moltes obres viàries per a donar accés a una estació situada en un cul-de-sac: nova sortida de l’Autopista, allargar la carretera de l’Escala(C31) fins allà, construir una ronda de circumval·lació al nord de la ciutat i fer-la arribar a l’estació amb un altre túnel sota el Castell, etcètera.
Tal com va explicar l’Arnau Comajoan, aquestes milionades suposarien destinar una bona part de la inversió pública a la ciutat de Figueres. Lògicament, les plataformes d’usuaris del ferrocarril de tot Catalunya s’oposen a que es facin passar per inversions ferroviàries
obres destinades a resoldre problemes urbanístics; amb més raó quan saben que, en aquest cas, hi ha un alternativa molt més barata i que no perjudica les usuàries.
L’atac a l’Iran ha accentuat els problemes de subministrament energètic generats per la guerra d’Ucraïna i pot acabar provocant una greu crisi d’abast mundial. La Unió Europea pressiona per reduir les despeses en serveis públics. La xarxa ferroviària catalana va de desastre en desastre com a resultat de molts anys de desinversió. En aquest context, la defensa d’una opció molt més barata i senzilla de fer guanya en racionalitat i en realisme. El tren del trasllat va amb més de vint anys de retard. La ciutat s’arrisca a passar molts més anys esperant que es faci realitat una proposta tan cara i complicada.
Des de Defensem el Tren de l’Empordà, la posició és rotunda: renunciar a una de les estacions seria un error estratègic de dimensions majúscules. Seria empobrir la mobilitat del territori, limitar l’accés al transport públic i condemnar la ciutat a un model ferroviari que no respon ni a les necessitats actuals ni a les que vindran. No es tracta només de trens: es tracta de drets I d’oportunitats. La ciutat i la comarca necessiten infraestructures que serveixin les persones, no decisions que les allunyin del tren.
SECCIÓ DE LA TRINXERA I VIA PROVISIONAL
RECORREGUT URBÀ DE LA TRINXERA QUE ES PROPOSA
Podreu trobar l’estudi del ministeri de Fomento aquí:
https://defensemeltrendelemporda.org/wp-content/uploads/2026/06/2012-10-MIFO-Estudio-DGF-supresion-PPNN-Figueres.pdf