Més de 2,43 milions de passatgers utilitzen aquest servei, especialment en els serveis de mitja distància tradicional (1,3 milions d’usuaris) i el servei d’alta velocitat Avant (més de 960.000 usuaris)
L’ús del corredor ferroviari entre Girona i Barcelona -que continua essent, com des de fa anys, la línia de mitja distància més utilitzada de tot Espanya- segueix creixent. Segons l’última edició de l’Informe Anual del Ferrocarril, publicat el passat mes de desembre, el nombre de viatgers va augmentar un 44,7% en l’últim any. D’aquesta manera, els 2,43 milions de viatgers assolits es converteixen en la xifra més elevada des de l’any 2014, que és el primer del qual es tenen dades. A més, es tornen a superar els dos milions de viatgers per primer cop des de 2019, abans de la pandèmia.
Per tipologies de servei, els trens que més viatgers transporten són els de mitja distància: més d’1,3 milions de viatgers gironins van optar per aquesta modalitat. Es tracta d’un increment de gairebé el 52% respecte l’any anterior, quan van ser 863.272 els gironins que van utilitzar aquest tipus de servei. Tot i això, el punt culminant de la mitja distància s’havia produït entre els anys 2017 i 2018, quan va superar els 900.000 passatgers.
En segon lloc es troben els usuaris de l’alta velocitat de mitja distància; és a dir, el servei conegut com a Avant, molt popular entre els gironins que van diàriament a treballar a Barcelona. Els Avant van ser utilitzats per 960.351 persones, una xifra que podria ser més alta si Renfe incrementés les places, qüestió que és una demanda històrica per part dels usuaris, especialment en dies d’especial demanda com els divendres. En tot cas, es tracta d’un increment de gairebé el 30%, tot i que la xifra també es troba per sota de la dels anys 2018-2019, quan aquest servei va superar el milió d’usuaris.
Les dades evidencien, doncs, que els serveis de mitjan distància són el producte «estrella» de la línia, ja que els usuaris de la llarga distància són molt menors. Hi ha, per una banda, els usuaris de l’alta velocitat de llarga distància, que van representar 165.995 usuaris. Es tracta d’una xifra petita, tot i que dupliquen els passatgers de l’any anterior. Això es pot explicar perquè, en alguns casos, si l’usuari no pot accedir a una plaça d’Avant (que són més econòmiques), pot acabar comprant un bitllet d’alta velocitat (AVE) per anar fins a Barcelona, encara que sigui més car.
Finalment, els usuaris de trens de llarga distància que no són d’alta velocitat són pràcticament testimonials: només representen 3.046 usuaris, una xifra que cau gairebé un 11% respecte l’any anterior.
Increment també a Figueres
Més enllà de Girona, l’informe també ofereix les dades del corredor Figueres-Barcelona, que ocupa la vuitena posició entre els corredors de mitja distància amb més usuaris de l’Estat. De fet, és el tercer més utilitzat de Catalunya, després del Girona-Barcelona i Tarragona-Girona (els altres que inclou el llistat són Barcelona-Lleida i Barcelona-Reus, que ja queden més enrere). En el cas del corredor Figueres-Barcelona, ha superat el milió de viatgers (concretament, s’ha situat en 1.027.971) , xifra que representa un augment del 73,7% en un any. El servei de mitja distància convencional també va ser el més utilitzat de la línia, amb 597.124 passatgers. En aquest cas, el nombre d’usuaris s’ha més que duplicat en un any, ja que l’any anterior havien estat 260.348 persones les que l’havien utilitzat.
En segon lloc hi ha els usuaris d’alta velocitat de mitja distància (Avant). En aquest cas, el servei va ser utilitzat per gairebé 329.000 viatgers, mentre que l’alta velocitat de llarga distància va assolir els 99.832 usuaris. Finalment -igual que passa a la línia de Girona-, l’ús dels trens de llarga distància convencional és pràcticament residual, ja que en aquest cas només els van fer servir 2.034 persones (un miler menys que l’any anterior, quan s’havien superat les 3.000).
L’Observatori del Ferrocarril
L’informe de l’Observatori del Ferrocarril a Espanya és elaborat per la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols, que es realitza cada any en col·laboració amb el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. El seu principal objectiu, segons expliquen els seus redactors, és recopilar i produir informació precisa sobre un conjunt d’indicadors per tal de poder caracteritzar la situació del ferrocarril arreu de l’Estat i poder analitzar la seva evolució.